20 de desembre de 2011

La contaminació del trànsit mata a la ciutat de Barcelona

La font més important i tòxica de contaminació a la ciutat de Barcelona és el trànsit. Foto: Montserrat Escayola.


(Nació Digital) Un dia de trànsit elevat augmenta un 6% el nombre de morts diàries per sobre de la mitjana segons un estudi del CREAL i de l'IDAEA-CSIC.


Investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i l'IDAEA-CSIC de Barcelona informen que la font més important i tòxica de contaminació a la ciutat de Barcelona és el trànsit. Utilitzant dades del 2003 al 2007, els resultats de l'estudi publicat a Environmental Health Perspectives , indiquen que un dia de trànsit elevat augmenta un 6% el nombre de morts diàries per sobre de la mitjana (o un augment del 8% per cada 10 micrograms de PM2.5 procedents del trànsit). Posteriorment ho és la pols que sorgeix de la construcció, els sulfats procedents del transport marítim i la indústria.

Aquest estudi analitza per primera vegada a Europa “l’impacte en la mortalitat de 26 substàncies químiques diferents de contaminació atmosfèrica” i mostra que "les partícules procedents del trànsit són més tòxiques que les que tenen un altre origen pel fet que hi ha més quantitat de partícules ultrafines i components químics de les mateixes" recalca el Dr. Jordi Sunyer, codirector del CREAL .

Un altre dels coordinadors de l'estudi, el Dr. Bart Ostro, afegeix que “la identificació dels components més tòxics de PM2.5, partícules en suspensió de la contaminació, pot ajudar a millorar l’eficàcia de les intervencions”. Afegeix que també "pot ajudar a les persones a determinar la millor manera de reduir la seva exposició". Per exemple, la identificació del trànsit com una important font de contaminació suggereix que la gent ha de minimitzar l'exposició durant les hores punta. Un últim avantatge de la identificació de les fonts més importants és que ens pot ajudar a comprendre els processos biològics reals pels quals la contaminació causa problemes de salut.
Cal afegir que els investigadors Xavier Querol i Aurelio Tobías de l’IDAEA-CSIC són co-coordinadors de l'estudi. Les partícules PM2.5 de fonts que s'han identificat principalment en l'estudi són el trànsit, la sal del mar, els nitrats, la indústria, la combustió de combustibles de petroli, minerals, sulfats, pols del camí.
Tant la Comissió Europea com l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA han indicat que la informació sobre les fonts d'emissió de les partícules fines més tòxiques ha de ser una prioritat de la recerca.

El futur d'aquesta recerca

El proper pas és el projecte MedPARTICLES, finançat per la Unió Europea, que aplica aquest mètode en alguns països mediterranis com França, Itàlia, Grècia i Espanya (Barcelona, Madrid i Huelva).

A més, atès que l'estudi de Barcelona utilitza un conjunt de dades relativament petites, és important replicar aquesta anàlisi amb més dades (és a dir, tenint en compte més anys) així com una anàlisi similar per altres ciutats d'altres països, determinar els productes químics de la barreja de les PM2.5 tòxiques i determinar quina part de la població és particularment susceptible a les fonts de contaminació.

Article de referència :

The Effects of Particulate Matter Sources on Daily Mortality: A Case-Crossover Study of Barcelona
, Spain. Environmental Health Perspectives.

18 de desembre de 2011

Els trasplantaments augmenten un 20% el 2011

(Nació Digital) L'efectivitat en la donació d'òrgans s'ha demostrat any rere any.

Els trasplantaments a Catalunya han augmentat un 20% durant aquest 2011. Dels 829 realitzats de gener a novembre de 2011 a Catalunya, només 138 han estat de donants vius -131 de ronyó i 7 de fetge-. Per òrgans, s'ha detectat un augment del 26% dels trasplantaments de ronyó -534 trasplantaments, rècord absolut en un any natural-, del 19% dels de fetge (177 trasplantaments) i del 32% dels de cor (50 trasplantaments). Pel que fa als trasplantaments de pulmó -47 trasplantaments- i pàncrees -21 trasplantaments-, s'ha produït una disminució de l'activitat superior al 20% i al 9%, respectivament.Segons el director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), l'OCATT, Pere Àngel Montserrat, "aquestes dades suposen un augment espectacular, ja que són les xifres més elevades dels darrers 27 anys".L'efectivitat en la donació d'òrgans s'ha demostrat any rere any a Catalunya, on el nombre de trasplantaments és superior al de qualsevol altra comunitat autònoma de l'Estat i on les taxes per milió d'habitants són les més elevades del món.En els primers onze mesos del 2011, la donació ha experimentat un increment del 21%, que representa un total de 224 donacions, mentre que les negatives a la donació han disminuït 6,5 punts i s'han situat en el 15%.Pel que fa a les llistes d'espera, el total de la llista de persones que esperen un trasplantament disminueix i, a finals de novembre de 2011, és de 1.277 pacients.El conseller de Salut, Boi Ruiz, respondrà trucades telefòniques diumenge a partir de les sis de la tarda a La Marató 2011, dedicada a la regeneració i el trasplantament d'òrgans i teixits. Tant el Departament de Salut com els professionals de l'OCATT han participat activament en la preparació del programa oferint assessorament, revisant el material i els textos, facilitant les gravacions de processos de donació i trasplantaments per a diversos reportatges i assistint als diferents programes que s'han dedicat a aquest tema.

17 de desembre de 2011

La qualitat de l'aigua dels rius no millora

El riu Ter al seu pas per Sant Quirze de Besora. Foto: Xavier Borràs

L'estat dels rius catalans no ha millorat aquest 2011 per primer cop en els últims anys, cosa que significa un estancament de la qualitat de l'aigua, vegetació, fauna i ribera. Així ho afirma l'informe RiusCat, elaborat per l'Associació Hàbitats, que, gràcies a 53 grups de voluntaris, ha analitzat 268 inspeccions a 13 conques hidrogràfiques. La conclusió principal és que l'acció de l'home és el factor més important per acabar determinant la qualitat dels rius. A les zones més poblades i amb més pressió agrícola, ramadera o industrial és on la qualitat de l'aigua és pitjor. Els investigadors creuen que si la qualitat no millora, no es compliran els objectius marcats per la Unió Europea (UE) pel 2015.

Segons l'estudi, basat en inspeccions a la primavera i a la tardor, tots els rius, excepte el Fluvià, tenen algun tram amb qualitat mediocre. El cabal del el 90% dels rius era l'habitual o superior a la primavera, però a la tardor el 56% dels rius tenia un cabal inferior, a causa principalment de l'allargament de l'estiu, ja que les primeres pluges de tardor no van arribar fins la segona quinzena d'octubre.Al voltant de tres quartes parts dels trams analitzats presentaven alteracions o estaven empobrits, i més del 80% dels marges i riberes estaven ocupats. En un 75% dels casos hi ha deixalles, percentatge que no es redueix tot i que són més aviat residus domèstics, en contra dels grans residus industrials o de grans dimensions que hi havia fa dècades. Una cinquena part dels trams tenen substàncies tòxiques o químiques emeses per agents externs, tot i que no són permanents.Analitzant el bosc de ribera, l'estudi conclou que només els 38% dels rius tenen una qualitat bona als dos marges. Un 15% tenen una qualitat dolenta als dos marges i un 21% té una qualitat mediocre. Un 62% dels rius tenen com a mínim un marge amb una qualitat mediocre o dolenta. La millora del bosc de ribera és molt lenta, mentre que la qualitat de l'aigua sí que pot millorar més ràpidament.Pel que fa a l'anàlisi químic de l'aigua, més del 90% dels rius presenta un PH de 7 o 8, o sigui bàsic, nivells que es consideren bons per rius que flueixen per zones calcàries. L'oxigen dissolt també té un bon nivell en un 70% dels rius.(Nació Digital). En canvi, la presència de nitrats és més preocupant. Un 75% dels rius tenen fins a 5 mil·ligrams per litre, però una quarta part presenten 20 mil·ligrams o més per litre, cosa que suposa un nivell perillós per embarassades o nadons. Tot i així, el límit legal marcat per la UE és de 50 mil·ligrams per litre. Les zones més afectades són les que tenen molta presència agrícola, ramadera o industrial, com el pla de Lleida, Osona, el Besòs, el riu Anoia i el curs baix del Llobregat.Per últim, la presència de macroinvertebrats, que és un bon indicatiu de la qualitat d'un riu, és bona o molt bona en un 48% dels rius a la primavera i un 39% a la tardor, també a causa de les poques pluges dels últims mesos. Però un perill relacionat amb aquests macroinvertebrats, és la presència d'espècies exòtiques invasores, com el musclo zebra, el cranc americà o el cranc senyal. També hi ha flora invasora.Una de les principals recomanacions és que el cabal ecològic dels rius és una de les millors mesures per garantir una qualitat mínima de l'aigua i el seu entorn.

11 de desembre de 2011

Durban prorroga el Protocol de Kyoto per a alguns països

(Naciódigital) Un nou tractat obligarà a reduir les emissions a tots els països a partir del 2020




La cimera del canvi climàtic de Durban s'ha tancat de matinada i després de tretze dies de negociacions amb un acord de mínims que inclou un segon període de compromís del Protocol de Kyoto per alguns països. L'acord significa que una part dels països desenvolupats hauran de reduir les seves emissions de gasos contaminants i aquest segon període entrarà en vigor de l'1 de gener del 2013 fins a finals del 2017. Així mateix, la cimera ha acordat que es negociarà perquè el 2015 s'hagi aprovat un protocol que limiti les emissions a tots els països a partir del 2020. Els Estats Units i la Xina s'han compromès per primera vegada a parlar de la reducció de gasos.

Després de tretze dies de negociacions, els 190 països que han assistit a la cimera del canvi climàtic de Durban, a Sud-àfrica, han acordat aquest diumenge a la matinada un paquet de mesures que a la llarga obligarà tots els països contaminants a prendre mesures jurídicament vinculants per frenar el ritme del canvi global.Es van acordar quatre punts principals, que són un segon període de compromís del Protocol de Kyoto per alguns països desenvolupats, el disseny d'un Fons Climàtic Verd i el compromís que el 2015 tots els països signin un acord que obligui a reduir les emissions a partir del 2020, així com un pla de treball per al proper any.D'acord amb el Protocol de Kyoto, la primera fase de reduccions d'emissions van del 2008 fins a finals de 2012 i el segon període de compromís es desenvoluparà del 1 gener 2013 fins a finals del 2017.

10 de desembre de 2011

Un anticòs per a lluitar contra tots els tipus de grip A

Ara.cat / Ciència

Un equip d’investigadors ha descobert un anticòs capaç de lluitar contra tots els subtipus de grip A. Actualment, el problema per a tractar la grip ocasionada per noves mutacions és que cada cop cal crear una vacuna nova i, per tant, reaccionar davant una possible epidèmia pot portar un cert temps. L’estudi es publica a Science i significa un primer pas per a aconseguir una vacuna global contra totes les variants del virus, indiquen els mateixos autors. Encara no l’han fet servir per a elaborar una vacuna, però serà el proper pas.

8 de desembre de 2011

Lynn Margulis, In Memoriam


Investigación y Ciencia 25/11/2011. Traducció al català de X. Garriga


Vaig tenir el plaer de poder compartir alguns moments amb ella en la meva estada a la UAB en el Departament de Genètica i Microbiologia durant el meu doctorat. A més d'una gran científica era una excel·lent comunicadora científica. Fins sempre Lynn.

Lynn Margulis va destacar pels seus treballs sobre l'origen i evolució de les cèl·lules, amb el plantejament de la «Teoria de l'endosimbiosi», segons la qual, l'origen de les primeres cèl·lules amb nucli hauria tingut lloc a partir de la fusió de bacteris primitius . Però encara va anar més enllà, i va proposar la «Teoria de la simbiogènesi», per explicar l'evolució general dels organismes gràcies a la cooperació i les relacions simbiòtiques. Aquestes representarien el motor principal de la creació de variació en l'evolució, més fins i tot que les mutacions per atzar, en contraposició amb el que plantegen les teories neodarwinistes. Margulis va ser a més una de les impulsores, al costat delquímic James Lovelock, de la «Teoria Gaia», que considera el planeta com un organisme complex on tot es troba interconnectat.

Vistes des de l’Estació Espacial Internacional

Ara.cat /Ciència

Així és com es veu la Terra des de l’Estació Espacial Internacional. Es tracta d’un video a partir d’un conjunt de fotografies registrades des de l’EEI durant la nit. El recorregut comença sobre l’oceà Pacífic, continua sobre Amèrica del Nord i del Sud fins a l’Antàrtida. Entre les ciutats que més o menys es poden apreciar en les imatges hi ha Vancouver, Victòria, Seattle, Portland, San Francisco o Los Àngeles. El conjunt de fotografies que s’han fet servir es pot trobar a: The Gateway To Astronaut Photography of Earth .

Quines nacions són més responsables del canvi climàtic?

Durban: La cimera del clima. La urgència de trobar un nou protocol que substitueixi el de Kyoto.

'The Guardian' publica un mapa interactiu per visualitzar les emissions per països i que incorpora altres paràmetres a tenir en compte a l'hora de repartir responsabilitats i fer projeccions futures

Mapa de nacions contaminants, segons The Guardian

Ara.cat // Hi ha moltes maneres de mesurar les emissions mundials de carboni: pel total de cada nació o per les emissions per persona; per les emissions actuals o per les històriques; per la producció de gasos d'efecte hivernacle o pel consum de béns i serveis...

El diari britànic The Guardianpublica un mapa interactiu en el qual es poden veure les emissions per països i segons aquests diferents enfocaments. Segons el mateix diari, mostra la complexitat de repartir responsabilitats i posa en relleu el motiu de les tensions, els interessos i recels entre els negociadors.

6 de desembre de 2011

Anticiclons més intensos per la contaminació

ARA- Ciència. Al mar d’Aràbia els ciclons tropicals han augmentat els últims trenta anys en freqüència i en intensitat i han provocat danys sense precedents. Un estudi que avui publica Nature ho relaciona amb l’augment de la contaminació. En concret, amb els núvols negres que es produeixen amb la crema de biomassa i de combustibles fòssils. Estan formats per partícules d’aerosols que trenquen l’equilibri dels corrents.

Malgrat les altes temperatures, al mar d’Aràbia els ciclons o huracans són poc freqüents, i quan n’hi ha acostumen a tenir poca intensitat. Els autors de l’estudi han vist un canvi de tendència en comptabilitzar i analitzar un total de 20 ciclons en tres dècades. Els més forts, els últims 15 anys. Per exemple, el 1998 un cicló va causar 1.100 morts a l’oest de l’Índia. El 2007 l’huracà Gonu va causar grans pèrdues als Emirats Àrabs i a l’Iran.

6 d’octubre de 2011

Els bacteris i els antibiòtics

Hola us deixo un enllaç per visualitzar un video que mostra de manera molt gràfica i entenedora el món dels bacteris i dels antibiòtics. Té la durada d'una classe....

http://youtu.be/njdY7q-IMkI

Bona recerca!

25 de setembre de 2011

La capa d'ozó una protecció que es desfà

(Grupo Promotor Santillana). L’ozó és un compost triatòmic de l’oxigen que, a l’atmosfera, es troba sobretot a l’estratosfera (90 %), mentre que un petit percentatge és a la troposfera (10 %). A la troposfera, l’ozó produeix hipotèrmia i altera el creixement dels vegetals, a més de ser letal en certes quantitats. En condicions normals, l’ozó que respirem és molt escàs en comparació amb altres gasos com el nitrogen, l’oxigen i l’argó, però quan els nivells de contaminació són elevats a la baixa atmosfera de les ciutats o àrees industrials, aquest gas figura com a part del molt tòxic smog oxidant o fotoquímic. A l’estratosfera, l’ozó es genera de forma natural i constitueix l’anomenada capa d’ozó o ozonosfera. Aquesta capa té un pes de 3.200 milions de tones i un gruix d’uns 40 km, i s’estén entre els 12 i els 50 km d’altitud; la concentració més gran es troba cap a uns 25 km de distància de la superfície terrestre. L’ozó presenta una proporció molt baixa a l’atmosfera, així que està caracteritzat per una gran fragilitat natural. A més a més, el seu equilibri depèn de l’activitat solar i d’alguns gasos que provenen de la Terra. La principal importància de la capa d’ozó és que aquest gas consumeix el 98 % de la radiació solar ultraviolada de tipus B, durant els seus processos de formació i dissociació. Aquesta propietat fa que quedi moderada l’arribada a la superfície terrestre de l’esmentada radiació, que ocasiona greus danys a les cèl·lules i al material genètic dels éssers vius. El problema que s’ha anat constatant des de l’inici de la dècada dels vuitanta és que la presència d’ozó a l’estratosfera es va reduint i presenta uns mínims alarmants, especialment sobre el continent antàrtic, on resta a només el 40 % del seu gruix durant els mesos de setembre i octubre, formant-se l’anomenat forat de la capa d’ozó. Aquest fenomen, que es dóna sobre les altes latituds de l’hemisferi sud, es produeix per un procés que comença sempre al mes d’agost, durant la nit polar, en absència de llum solar. En no haver-hi radiació, l’ozó es manté a uns nivells normals. D’altra banda, en aquesta capa atmosfèrica s’assoleixen unes temperatures molt baixes (fins a –95 ºC) durant l’hivern antàrtic, factor que comporta la formació de núvols de cristalls de gel. A més a més, es forma un remolí circular de vents que circulen a uns 400 km/h, anomenat vòrtex polar, dins del qual queden atrapats l’ozó, els núvols de gel i gasos contaminants com els clorofluorocarburs (CFC) emesos per les activitats humanes. Amb l’arribada del Sol al setembre i l’octubre, les molècules de CFC es dissocien i en queden lliures els àtoms de clor, els quals comencen a destruir l’ozó, ajudats pels núvols de gel. D’aquesta manera es forma el forat de la capa d’ozó. Al mes de novembre, s’activen els moviments dinàmics de les càlides masses d’aire equatorials, que s’endinsen al vòrtex, i el forat s’esvaeix. Al cercle polar àrtic no es dóna aquest fenomen amb la mateixa intensitat, per la inexistència del vòrtex polar de vents, a causa de la diferent distribució dels continents i els oceans respecte de l’hemisferi sud. S’hi produeix, doncs, una activitat atmosfèrica més gran i una temperatura de l’estratosfera més alta, que impedeixen la formació del vòrtex i la destrucció massiva de l’ozó.

El Mar d'Aral: l'acció humana transforma el medi

(Grupo Promotor Santillana). El mar d’Aral és un llac endorreic, o mar interior, de l’Àsia Central, alimentat sobretot per les aportacions hídriques dels rius Amudarja i Syrdarja, i que constituïa fins a l’any 1960 la quarta massa d’aigües continentals més gran del món. En aquells temps ocupava una extensió de 66.000 km2 i emmagatzemava 1.000 km3 d’aigua, amb dotzenes de llacs menors i pantans en els seus deltes tributaris, amb una enorme varietat biològica, i 550.000 hectàrees de terres humides al seu voltant. La pesca hi era molt abundant, amb 40.000 tones de peixos capturades a l’any, i representava una activitat principal en l’economia de la zona. L’any 1960, l’URSS va decidir construir un canal que va desviar les aigües de l’Amudarja i el Syrdarja per tal de distribuir-les per una gran conca, per regar noves extensions de conreus, sobretot de cotó, però també d’arròs, cereals i melons. L’URSS pretenia convertir-se en un dels principals productors mundials de cotó, i ho va aconseguir: va passar de 4 milions d’hectàrees el 1960 a 7 milions d’hectàrees al cap de 20 anys, amb un increment de població dels 14 als 27 milions d’habitants. Amb aquest desenvolupament agrícola es va passar també a desviar les aigües dels afluents de tots dos rius per al seu aprofitament per regar les terres. No obstant això, les infraestructures de canalització obsoletes i de baixa qualitat comportaven unes pèrdues hídriques per evaporació i filtració que van suposar un desaprofitament d’un 70 % de l’aigua transvasada. La falta de recobriment dels canals i els deficients sistemes de drenatge van provocar una baixa eficiència en el reg traduïda en greus inundacions i salinitat dels sòls, que va afectar el 40% dels regadius. A més a més, les aigües superficials i freàtiques es van contaminar per l’abús de pesticides i adobs químics. Com a resultat de tot aquest procés, la superfície del mar d’Aral s’ha reduït en un 60 %, i el seu volum en un 80 % (consulteu article del blog del 17 de gener on hi ha una imatge al respecte). S’han convertit en deserts el 95 % dels pantans i terres humides, i s’han assecat més de 50 llacs dels deltes. Actualment, el llac ha quedat dividit en tres parts situades gairebé completament a Uzbekistan. La composició de les aigües que resten al mar impedeix que sobrevisqui la major part de la biodiversitat local que abans hi habitava. La desaparició del mar d’Aral constitueix un dels desastres ambientals més grans del planeta. La comunitat pesquera no pot desenvolupar la seva activitat, i les gents que abans vivien a la vora de les aigües, ara es troben a uns 70 km de distància de la riba del mar, pel seu retrocés. El vent aixeca cada any, del fons sec del mar, entre 15 i 75 tones de sorra i pols contaminats de pesticides que transporta ben lluny. El clima de la zona ha canviat a més continental, amb estius més breus i càlids, sense pluges, i hiverns més llargs i freds, sense neu. A més a més, les tempestes de pols s’han fet molt freqüents, tenen lloc més de noranta dies a l’any. La població pateix greus problemes de salut, ja que l’aigua potable és salina i està contaminada, a més de contenir elevats percentatges de metalls. Per aquests motius, malalties com l’anèmia, la bronquitis crònica, l’artritis i el càncer s’han incrementat notablement, així com la mortalitat infantil.

19 de setembre de 2011

Científics catalans cerquen una vacuna contra la sida

Nació Digital (Barcelona). Investigadors del projecte HIVACAT han aconseguit identificar fragments de proteïnes que en ratolins han demostrat ser efectives com a vacuna contra el VIH-sida. Ara començaran a provar-les amb altres animals.
El coordinador científic del projecte, Christian Brander, ha explicat que el procés és "lent" i que en uns dos anys podrien començar-se les primeres proves amb humans i en cinc o sis la vacuna podria ser ja una realitat.El director de l'Institut de Recerca de la Sida IrisCaixa, Bonaventura Clotet, ha subratllat el salt endavant que ha fet Catalunya en només cinc anys, un "avenç" que vindrà acompanyat de la celebració del "congrés mundial de la vacuna del VIH a Barcelona".

12 de setembre de 2011

Ja hem fet 2 anys....

Ja portem dos anys amb el nostre "Bioctmablog" i la veritat que la seva consulta ha passat ja les nostres fronteres.
Hem tingut: 915 visualitzacions des de l'Estat Espanyol, però 286 des dels Estats Units i 18 des del matiex Japó. Segueix en aques rànking Rússia amb 13, Suècia amb 7, Alemanya amb 5 i des de la Índia amb 4. Finalment Alemanya, Paisos Baixos i Eslovènia amb 3.
Qui deia que el nostre grup de contacte no és vist (i seguit) en el món!
Per tant, ara que comença el nou curs cal ser més actius que mai.....molts esperen el nostre comentari al Blog!
Bon inici de curs amics !!

Xavier Garriga (Col·legi Pare Manyanet-BCN, Catalunya, UE)

29 noms, una planta

Al 1753 el naturalista suec Carles Linneo va publicar Species Pantarum, un llibre que recull la descripció de 6.000 espècies vegetals i que va constituir la base de la nomenclatura botànica moderna. Des de l'aparició d'aquesta magna obra la llista no ha deixat de crèixer fins superar el millió de noms, però tan sols uns 300.000 són espècies úniques. Quasi mig milió de les restants han resultat ser redundants.
El roure comú té 314 noms científics; la margarita 29, i la sequoia gegant, 18. Aquests són algunes de les repeticions identificades fins ara en el "Plant List", una base de dades creada al 2010 pel Reial Jardí Botànic de Missouri. "Passa el mateix que amb els humans. Tenim diferentes formes, tamanys i colors d'ulls, però tots som Homo sapiens (diu el botànic Bob Magill). Existeix una gran varietat dins de cada espècie".

Luna Shyr (National Geographic, Spain)

19 de maig de 2011

La cabra catalana

La cabra catalana és una antiga raça de cabres pròpia de Catalunya, sobretot de les comarques pirinenques, que ja és documentada amb aquest nom al segle XIV. La competència que exerciren altres races va provocar que aquesta quasi s'extingís cap a mitjan segle XX, probablement quedant-ne les últimes cap a la zona de la Vall d'Aran; es va declarar espècie extinta l'any 2005. En el 2011 però, l'associació Slow Food Terres de Lleida va iniciar un procés de recuperació d'aquesta raça gràcies a un petit ramat localitzat a Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà.
I per consultar les imatges: http://www.youtube.com/watch?v=2_QU9rjBpWo
Guillem Palomares (1r BTX B)

17 de gener de 2011

El mar d'Aral...


(Gentilesa de National Geographic). Vist des d'un satèl.lit, el mar d'Aral d'avui és un grup de taques verdes. I les cafès, beixos i blanques? Uns 8.400 quilòmetres quadrats de brutícia, pols i sal, desastre tòxic que dispersen tempestes de sorra i es vincula a problemes de salut locals i canvis climàtics. El 1960, era un mar interior de la mida d'Irlanda. Però la desviació irresponsable de rius (per a la irrigació, amb prou feines, de cotó i arròs en el desert d'Àsia Central) i l'evaporació l'han reduït en 90%.
Des de 2005, una presa finançada pel Banc Mundial ressuscita els peixos i la indústria pesquera de la part septentrional del llac. Per ajudar a recuperar la resta, diu Philip Micklin, professor emèrit de geografia a Western Michigan University, són crucials consens polític i diners per a enginyeria. Si aquestes condicions no existeixen per a 2020, tampoc molta d'aquesta aigua.