18 de novembre de 2010

ICEBERGS A l'ANTÀRTIDA

Xavier Domínguez (2n BTX B Pare Manyanet). Els icebergs a l'Antàrtida de vegades tenen ratlles, formades per les capes de neu que reaccionen a condicions diferents. Ratlles blaves sovint són creades quan una esquerda en el full de gel s'omple amb aigua líquida i no es congela tan ràpidament i queden bombolles en la forma. Els icebergs a l'Antàrtida de vegades tenen ratlles, formades per les capes de neu que reaccionen a condicions diferents. Ratlles blaves sovint són creades quan una esquerda en el full de gel s'omple amb aigua líquida i no es congela tan ràpidament i queden bombolles en la forma. Quan un iceberg es cau al mar, una capa d'aigua de mar, salada pot congelar del costat a sota. Si això està ric en algues, això pot formar una franja verda. Línies marrons, negres i grogues són causades pel sediment, recollits quan la làmina de gel mol el terreny en el descens cap al mar. A l'Antàrtida una onada congelada en l'acte.
L'aigua es va congelar l'instant, l'onada es va obrir camí en el gel. Això és el que està a l'Antàrtida. On el clima és el més fred en dècades.L'aigua congela a l'instant Això ve al contacte amb l'aire.La temperatura de l'aigua és ja alguns graus per sota de la congelació. Tan sols mireu com l'onada es va congelar en el xoc en l'aire!

Gràcies per les vostres col·laboracions al blog que cada cop són més interessants!

2 de novembre de 2010

PICADES GLOBALITZADES

Eva van den Berg (National Geographic).El mosquit tigre és aquest molest insecte de potes a ratlles que forma part de la nostra biodiversitat des del 2004. Originari del Sud-Est Asiàtic, va arribar a Europa l'any 1979, concretament d'Albània. Al 1991 es va introduir a Itàlia i després va arribar a Espanya, on es instal·lar a Catalunya i en algunes zones del País Valencià.
"L'espècie, eminentment urbana, s'està expandint amb una gran rapidesa, segons explica Roger Eritja, del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, un dels cincs centres de servei públic de control de mosquits que hi ha a Espanya. Encara que originariament es crien en les cavitats dels troncs dels arbres, avui han donat un salt adaptatiu i poden fer-ho en qualsevol tipus de contenidor d'aigua com gerres, bidons, plats o pneumàtics usats. Aquests últims són els que concretament han fet possible la seva àmplia dispersió." Els mosquits tigre piquen de dia i "són més difícils de combatre que les espècies autòctones perquè la majoria neixen en cases particulars, on són les propis ciutadans els qui han d'adoptar les mesures preventives principals", adverteix Roger Eritja.
Lamentablement, aquests mosquits poden ser vectors de malalties com la febre de chikuguya (a la ciutat italiana de Ravena es van detectar 160 casos al 2007, i 3 aquests any a Frejús, França) o el dengue (al 2010 s'han detectat casos a Niça i altres 11 encara estan pendents de ser confirmats).
Gràcies a l'aliment que li proporciona la sang d'una sola picada, la femella del mosquit tigre pot realitzar una posta de 80 ous, que seran adults després d'una setmana. D'aquests, la meitat seran femelles. Si totes elles tornen a picar, als set dies tindrem a casa 3200 nous ous. Cal ser prudents...atenció a l'amic tigre.

I per gentilesa de la nostra fidel seguidora del blog Carlota Calpe us faig arribar un video que posa imatge al texte (gràcies Carlota!). Un video que segur us deixarà sense....sang:

26 de setembre de 2010

Insectes a la cuina

La FAO està desenvolupant una política dirigida a promoure l'alimentació a base d'insectes en tot el món. Resulta que els grills, els escarabats i altres molts insectes són molt nutritius. Una ració de saltamartins, per exemple, conté la mateixa aportació de proteïnes que la carn picada. A més, els insectes poden criar-se de manera més barata i en un espai molt més reduït. Almenys un miler d'espècies ja forma part de la dieta humana: els australians aborígens masteguen formigues amb sabor a llimona.
Donat que la població mundial s'apropa als 7000 milions, la FAO considera que la cria d'insectes és un pas per assegurar la disponibilitat alimentària, un dels temes de la seva propera conferència sobre entomofàgia o ingesta d'insectes. Ara un dels principals reptes, segons l'entomatòleg Gene DeFoliart, és vèncer la resistència occidental.

Dades nutricionals d'una ració de 100 g:

Grills (calories: 122; grasses: 5,5 g; P: 185 mg; Fe: 10 mg; Ca: 76 mg; carbohidrats: 5,10 g; proteïnes: 12,9 g).
Saltamartins (calories: 153; grasses: 6,1 g; P: 238 mg; Fe: 5 mg; Ca: 35 mg; carbohidrats: 3,9 g; proteïnes: 20,6 g).
Formiga roja, ous (calories: 83; grasses: 3,2 g; P: 113 mg; Fe: 4 mg; Ca: 8 mg; carbohidrats: 6,5 g; proteïnes: 7 g).
Xinxe aquàtica gegant (calories: 62; grasses: 8,3 g; P: 226 mg; Fe: 14 mg; Ca: 44 mg; carbohidrats: 2,10 g; proteïnes: 19,8 g).

Després de tot això, tenir una mosca a la sopa podria ser una gentilesa del xef.

Comença un nou curs: benvinguts curs 2010-2011

Comença un nou curs i el nostre blog continua sent una eina en les nostres assignatures de Biologia i CTMA. Benvinguts al nou curs i als nous reptes que ens plantejaran aquestes matèries. I el nostre blog vol ser-ne una ajuda. Benvinguts!!

2 de juliol de 2010

Quan la ciència de primera línia es fa des de Catalunya

1.- Quinze anys desxifrant el VIH.

Des de la seva creació, l'any 1995, l'Institut de Recerca IrsiCaixa s'ha consolidat com a centre de referència internacional en investigació sobre la SIDA. Els laboratoris d'Irsi Caixa estan ubicats a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Sota la direcció del doctor Bonaventura Clotet, més de 50 investigadors treballen per millorar els tractaments i amb il·lusió última de contribuir a eradicar l'epidèmia. El centre gestiona un pressupost anual de 6 milions d'euros, el 55% del qual prové de beques i ajuts a la recerca. En els seus quize anys d'història, IrsiCaixa ha mantingut una elevada producció científica i ha participat en estudis internacionals de primera línia.

2.- Quatre catalans en el cinquè informe sobre el canvi de clima.

Quatre investigadors de centres de recerca de Catalunya han estat seleccionats per participar en l'elaboració del cinquè informe d'avaluació del "Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi de Clima" (IPCC). El nou informe comptarà amb la participació de 831 experts internacionals (seleccionats entre més de 3000 candidats) i hauria d'estar acabat l'any 2014. Els investigadors de Catalunya són: Francisco Doblas-Reyes (Institut Català de Ciències del Clima), Marta Rivera (UAB), Joan Grimalt (CSIC) i Lluïsa Cabeza (UdLL).


27 de juny de 2010

L'evolució en imatges...

Ara que estem quasi de vacances us proposo un vídeo del gran divulgador científic Carl Sagan. Aquest fa referència al tema de l'Evolució que treballarem a 2n de Batxillerat dins de Biologia. Un petit aperitiu per aquestes tardes caloroses d'estiu.

Bon estiu i fins el setembre!!!

11 de maig de 2010

Dades sobre el canvi climàtic

Aquí teniu una conferència força interessant de Al Gore que dona dades sobre l'abast del canvi climàtic. La mateixa xerrada la podeu visualitzar subtitulada en castellà. De visió obligada!

1 de maig de 2010

UNA DADA A TENIR EN COMPTE....

7800 milions
7800 milions
7800 milions


Aquest és el promig de litres d'aigua utilitzats
al dia per regar els camps de golf dels Estats Units.
"Golf to be or not to be"

AIGUA EXTRATERRESTRE

Brad Scriber, National Geographic.
La Terra no és l'únic lloc del sistema solar que conté aigua.Els satèl·lits d'altres planetes poden ser encara més humits. Els guèisers de vapor de "Encélado", una lluna de Saturn, suggereixen que prop de la superfície existeix una font líquida, mentres que un oceà sota la capa gelada d'"Europa", una lluna de Júpiter, podria contenir més del doble d'aigua que el nostre planeta.
L'aigua existeix a la Terra perquè la nostra atmosfera impedeix que el líquid es dispersi flotant o es desintegri per efecte de la radiació solar. En altres llocs, com en els pols i en les latituds mitges de Mart, es troba principalment en forma de gel. Però en alguns, com a Titan, una lluna de Saturn on els dipòsits de líquid podrien ser 15 vegades més grans que els mars terrestres, és possible que l'amoníac i altres substàncies químiques facin baixar el punt de congelació i mantinguin els oceans salats.
Podem aprofitar alguna cosa d'aquesta aigua? Segons els científics, algun dia els viatgers de l'espai podrien beure el gel fos de la Lluna o convertir-lo en oxigen o en combustible per viatjar a Mart. Fins llavors, quant més sapiguem de com i on es conserva l'aigua, millor entendrem aquest recurs tan preciat a la Terra.

23 de gener de 2010

Com arribar a una illa i no morir en el intent

RECERCA EN ACCIÓ (Jordi Serrallonga). En primer lloc, els arbres sense fulles –com els palo santo o els matazarnos– que li havien donat la impressió, en desembarcar, de ser vegetals morts per la radiació solar, era tot el contrari: eren vius! Són arbres que perden les fulles a l'estació seca amb l'objectiu d'estalviar energia; en canvi, a l'estació de les pluges, brolla el verd a les seves branques fins aleshores despullades. Això ho podem observar perfectament a la illa des de la qual sóc escrivint aquestes línies: Santa Cruz. Concretament, de camí cap a Bahía Tortuga.

El misteri dels cactus gegantins

Caminant en direcció a Tortuga Bay ens trobem amb uns cactus gegantins que semblen arbres: les opuntias. El seu tronc no és de fusta massissa, com seria la d'un pi o un roure, sinó que és una malla molt lleugera però que, com les bigues d'un alt gratacels, configura una estructura reticulada que és capaç d'aguantar molt de pes dalt d'una copa molt alta. La superfície d'aquest tronc, el que seria l'escorça, sembla aparentment un pi de la Mediterrània però només és una pel·lícula molt fina, com una mena de paper que utilitzen els habitants locals per a fer pantalles decoratives destinats als seus llums ornamentals. Però no hem d'oblidar un altre detall: el pal de les opuntias adultes (de 5 a 6 metres d'alçada) està lliure de punxes.

No m'apropo que em punxo...

De forma oposada, si al llarg de nostre camí ens fixem en els exemplars més joves, amb només unes decenes de centímetres d'alçada, veurem que tota la superfície del jove cactus està recobert d'unes punxes molt perilloses. Quina és la raó? A les zones més àrides de les illes Galápagos les tortugues gegants i les iguanes terrestres (fora de les marines, també tenim espècies d'iguanes terrestres endèmiques de les Galápagos) s'alimenten, entre d'altres coses, d'opuntias: els hi encanten no només les pales sinó també els seus suculents fruits.

Consegüentment, una manera que l'opuntia arribi a l'estat de maduresa és aconseguir sobreviure a l'atac repetit dels rèptils. Solució: defensar-se amb una densa bateria de pues, del contrari tota ella podria ser menjada. A mesura que la planta creix el tronc va mantenint una sèrie de punxes defensives per a limitar l'accés, i quan els fruits i les pales ja són a uns quants metres del sòl –fora de l'abast de les tortugues i les iguanes– aleshores és quan ja no fan falta punxes en el tronc: les tortugues i iguanes es conformen amb les pales i els fruits que cauen a terra.

Primers auxilis

Ara, quan acabi la redacció d'aquest missatge, precisament haig de cercar les meves pinces quirúrgiques dins de la farmaciola que sempre duc dins de la pesant motxilla: tinc que retirar les pues d'opuntia que s'ha clavat un dels meus expedicionaris en el braç mentre fotografiava un llangardaix de les laves. Desitgeu-nos èxit amb la "intervenció" i fins ben aviat

La història d'uns ocells que Darwin va ficar dins del mateix sac

RECERCA EN ACCIÓ (Jordi Serrallonga). Els científics que avui treballem a les illes Galápagos encara utilitzem eines idèntiques a les que empraren els naturalistes noucentistes. Per exemple, la prospecció geològica del terreny, la identificació de plantes, l'observació pacient de la fauna, les anotacions en les nostres llibretes de camp, etc.

Però altres coses han canviat enormement gràcies a la tecnologia i els nous mètodes científics: Darwin desembarcava a les Galápagos sempre acompanyat de la seva escopeta. La manera d'estudiar noves espècies animals, potser fins aleshores desconegudes, era capturar-les i conservar-les mitjançant la taxidèrmia. Després eren enviades als Museus d'Història Natural i altres institucions científiques.

Escopetes per aplegar la col·lecció

Avui, els naturalistes ja no cacem animals a les Galápagos. Les nostres càmeres fotogràfiques, o la recollida de mostres (a partir d'animals que són capturats de forma no agressiva durant un moment puntual), han substituït les escopetes. Però el jove Darwin, que alhora era un gran aficionat per la cacera esportiva –més tard es penedí d'aquesta activitat tan arrelada entre les classes benestants britàniques–, sí va fer ús de les seves carabines per a reunir la col·lecció ornitològica de Galápagos (tot i que alguns dels ocells van ser capturats amb barrets i amb les mans degut a la confiança que mostren els animals de l'Arxipièlag).

El sac dels pinsans

Charles Robert Darwin, pel que fa a les aus de Galápagos, va dedicar especial atenció als sinsontes o cucuves. Són uns ocells capaços d'emetre una gran varietat de sons, alguns d'ells molt bells. En canvi, no va mostrar tant interés per uns petits ocells que reben el nom de pinsans. Els mascles són de color negre i les femelles tenen un plomatge més aviat gris. Els pots trobar per arreu de les Illes Galápagos: des de les laves i els manglars de la costa, passant per la zona de vegetació àrida fins arribar a les zones altes més humides. Però també comparteixen hàbitat amb els petits nuclis de població humana. Així, no es estrany que a la cafeteria dels petits aeroports de la illa de Baltra o de San Cristóbal els pinsans passegin per sobre les taules a la recerca de molles de pa, o restes de pastís. Envaeixen pacíficament els jardins particulars i privats, i fins i tot cometen la gosadia de posar-se sobre el cap de l'expedicionari.

Tots al mateix sac

A mesura que anava visitant diferents indrets de les illes Galápagos, Darwin capturava aquests pinsans i, pensant que es tractava de diferents varietats d'una mateixa espècie, els ficà a tots dins d'un mateix sac: el sac dels pinsans de Galápagos. Què va passar amb ells? La història és molt interessant però fins aquí puc escriure. Abans he d'explicar-vos moltes més coses que som descobrint a mesura que resseguim les petjades de Darwin a les Illes Encantades.