29 de novembre de 2009

Una flor amb molt de missatge...


A les selves tropicals d'Indonèsia, la flor de més de dos metres d'alçada d'Amorphosphallus titanum, anomenada "flor cadàver" despren una olor fètida que recorda molt a la carn podrida que atreu a escarbats carronyers per tal que afavoreixin la seva pol·linització. Al Jardí Botànic de Nova York, al 1937, va atreure una gran quantitat de visitants. Tot i les atencions extremes i els freqüents transplantaments a què va ser objecte, aquest exemplar no havia florit des de què el Jardí Botànic va adquirir el seu tubercle de 27 kg al 1932. Al 1937 el tubercle havia guanyat 24 kg de pes, i la seva floració va ser tota una notícia. Encara que al 1939 els botànics van fer brotar una espècie similar cap A. titanum ha tornat a florir des de llavors. Una espècie similar fa uns 10 anys es va aconseguir que florís a la ciutat de Mèxic. Algunes d'aquestes espècies poden florir cada.....25 anys!!! (Imatge gentilesa de National Geographic, desembre 2009)

Les roques es dissolen!


Recordeu la pregunta del control final de CTMA?
Doncs aquí teniu un exemple. Al maig del 2008 en un terreny inclinat a Daisetta, un poble proper a Houston, es va convertir en un forat de quasi 200 metres de diàmetre i 75 metre de fondària que va tragar-se camions, arbres i edificis. La gent va quedar commocianada i els científics no s'ho podien creuere. L'aigua subterrània i superficial pot arribar a dissoldre els materials si aquests són especialment sensibles a la seva dissolució.(Imatge gentilesa del National Geographic, desembre 2009)

28 de novembre de 2009

La col·lecció de minerals i roques... ara al Pare Manyanet!

Hem donat l'impuls definitiu a la col·lecció de roques i minerals del Col·legi Pare Manyanet. A l'inici d'aquest primer trimestre els alumnes de 2n de Batxillerat van començar amb la feina d'ordenar i classificar part del material que estava en el laboratori. Els alumnes de 1r de Batxillerat han continuat l'impuls inicial classificant tot el material disponible que posseia l'escola però encara pendent d'ordenar. Hem tret, a més, a llum pública col·leccions històriques que antincs alumnes al llarg dels 40 anys d`història de l'escola havien elaborat dins de les diferentes matèries de les ciències naturals.
L'exposició la podreu trobar ben aviat als armaris de l'entarda als laboratoris. De moment hi ha la primera fase exposada. Us esperem!

Cent cinquanta anys de teoria de l'evolució

(Vilaweb) En la llista de llibres que han canviat el món, hi té la presència assegurada 'L'origen de les espècies' (versió en pdf), de Charles Darwin (1809-1882). A l'obra de biologia probablement més important mai escrita, el naturalista anglès sostenia que els individus d'una mateixa espècie més ben adaptats al medi tenien més probabilitats de sobreviure-hi que no pas els menys adaptats. La primera edició es va publicar ara fa cent cinquanta anys, i les tesis que s'hi plantejaven van moure una gran polèmica, perquè implicava que l'ésser humà descendia d'un avantpassat llunyà. Darwin no va ser pas l'únic científic que a l'època va arribar a l'explicació de la selecció natural. L'aportació del naturalista gal·lès Alfred Russel Wallace (1823-1913) va ser fonamental perquè sortís a la llum la teoria amb què Darwin treballava des del 1837, i de fet tots dos autors van arribar a la mateixa conclusió després de llegir 'L'assaig sobre el principi de la població' de Thomas Malthus, una obra que els va il·luminar. Tot amb tot, l'obra d'ambdós tenia un punt de discrepància fonamental: Darwin negava l'origen supranatural de l'ésser humà i Wallace, en canvi, postulava un ésser superior com a responsable últim.

Charles Darwin ha estat doblement celebrat el 2009, perquè el 12 de febrer es van complir exactament dos-cents anys del seu naixement a Shrewsbury. La doble commemoració ha implicat moltíssimes activitats, que s'han reflectit a la xarxa amb nombrosos recursos divulgatius i educatius, com ara la web Evoluciona.org (de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i els dossiers especials de les universitats de les Illes Balears i de València.

23 de novembre de 2009

Espinosa demana un "esforç final" als EUA i als països emergents per aconseguir un acord sobre el canvi climàtic

(EUROPA PRESS, Diari AVUI). Espera que el pacte que surti de Copenhaguen inclogui xifres concretes.
La ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, ha reclamat aquest dilluns un "esforç final" als Estats Units i als països emergents com la Xina i l'Índia per aconseguir un "acord vinculant" de lluita contra el canvi climàtic en la cimera que se celebrarà a Copenhaguen del 7 al 18 de desembre. "Crec que queda poc temps però que encara hi ha possibilitats", ha assegurat la ministra.
Espinosa participa en una reunió extraordinària de ministres de Medi Ambient dels 27 l'objectiu del qual és "marcar el full de ruta de la UE" davant la negociació de Copenhaguen. A la trobada hi assistirà el negociador de l'ONU sobre el canvi climàtic, Yvo de Boer.
"Crec que el que hem de fer és demanar un esforç final a altres països perquè s'uneixin a Copenhaguen i definitivament puguem aconseguir un acord vinculant per tot el món". ha afirmat la ministra a l'entrada de la reunió.
Salgado ha remarcat que "les dificultats més importants" per aconseguir aquest acord són aconseguir finançament per ajudar els països menys desenvolupats a retallar les seves emissions i el paper dels EUA, que "no tenen mandat encara parlamentari per poder assumir una responsabilitat". Per la ministra espanyola, la UE ha de "buscar sortides" per als nord-americans i "fer de mediador per aconseguir l'acord final que tots volem".
Espinosa ha assegurat que la "Xina i l'Índia ja estan fent passos en aquesta direcció", però ha matisat que "cal valorar si el que s'està posant sobre la taula segueix la línia d'arribar als objectius tècnics que es persegueixen", és a dir, limitar l'augment de les temperatures a dos graus centígrads respecte a l'era preindustrial.
Per Espinosa, el pacte que surti de Copenhaguen ha d'incloure "xifres que estiguin vinculades a la reducció d'emissions al final d'un període determinat però també xifres de finançament per als països menys desenvolupats".

14 de novembre de 2009

Tsunami, una imatge val més que mil paraules

Aquí us penjo un enllaç que explica de manera gràfica tot allò que vàrem comentar el darrer dia a la classe de Ciències de la Terra. És un material de la BBC que tot i ser curt és molt colpidor. De visualització... obligada.

Les nostres enquestes....

Qui diu que les nostres enquestes no tenen seguiment? Des de fa uns dies la cadena de supermercats Caprabo-Eroski fa un descompte de 5 cèntims a tots els seus clients que no agafen bosses de plàstic en la seva compra. La campanya contra les bosses està començant.

10 de novembre de 2009

Coses que cal saber sobre la Grip A


(Recerca en acció) Comparada amb la dels altres anys, la nova grip A s'encomana més, però és menys greu. L’investigador biomèdic Daniel Closa ens ha preparat un seguit d’informacions per tal d’entendre millor què es la Grip A i com pot afectar-nos.

La pandèmia del 2009

Com que el virus infecta amb força facilitat, cada any, quan les condicions són bones, té lloc l'epidèmia estacional de grip. En general no són gaire greus i acostumen a ser del mateix tipus de virus durant uns anys. De tota manera, cada deu o quinze anys apareix un virus nou, contra el que no tenim cap immunitat i que, per tant, s'escampa amb facilitat fins acabar per substituir l'anterior virus. La grip A que ha aparegut aquest any segurament substituirà les anteriors i ens acompanyarà uns anys, fins que n'aparegui la següent.

La grip A sembla que es va originar a Mèxic o als Estats Units. L'anàlisi del seu genoma indica que conté una barreja de dos virus de soques de grip porcina, d'una de grip aviar i d'una altra d'humà. Per això se sospita que algun animal va quedar infectat per varies soques alhora i dins algunes cèl·lules es van barrejar els virus (veieu la part final d'aquest article, La grip i els seus virus).

A la natura això passa amb poca freqüència, però en les condicions en que es manté el bestiar en alguns indrets, les infeccions creuades són molt més freqüents.

Els primers casos identificats del nou virus van tenir lloc als estats Units i a Mèxic, l'Abril d'aquest any. Va causar molta inquietud, perquè a Mèxic la mortalitat causada per aquesta nova forma de grip semblava molt alta. Al voltant del 15 % dels infectats. De tota manera, sembla que en aquell moment es van comptabilitzar pacients que tenien altres malalties. Tothom que es morís per alguna cosa relacionada amb els pulmons es considerava sospitós d'haver patit la grip A. Aquestes dades inicials van desencadenar, comprensiblement, una certa epidèmia de por.

La grip es va anar estenent a altres països fins que es va declarar l'estat de pandèmia el dia 11 de juny. Aquesta definició indicava que afectava la majoria de països del món, però no indica res sobre si és greu o no.

Per sort, les dades inicials de mortalitat no es van confirmar. Ara, que ja ha afectat l'hemisferi sud i que es disposa d'un nombre prou gran d'estudis, sabem que en realitat és més lleu que la grip que patíem fins ara. Sembla que, comparada amb la dels altres anys, la nova grip A s'encomana més, però és menys greu.

Símptomes i tractaments

Els símptomes de la nova grip A són pràcticament els mateixos que els de la grip estacional. Febre, mal de cap, cruiximent, mal de coll, mocs, mal als ulls i diarrea. Igual que en la grip normal, no tothom els té tots els símptomes. D'entrada el tractament també és el mateix. Repòs, beure molt líquids i algun fàrmac que tracti els símptomes com el dolor o la tos. Els antibiòtics no serveixen de res a no ser que també es tingui una altra infecció bacteriana. I, és clar, no sortir de casa per evitar contagiar més gent.

Naturalment, si es donessin febre molt alta o molt mantinguda, dificultats per respirar o altres indicadors de gravetat, cal informar al metge ràpidament.

Inicialment hi havia molta inquietud per la possible severitat, però ara que ja sabem que la malaltia no s'ha presentat en una forma greu, els antivirals s'han d'administrar únicament quan el metge ho consideri, ja que tenen importants efectes secundaris. La vacuna també caldria aplicar-la bàsicament als grups de risc.

Els grups de més risc de tenir complicacions per aquesta grip nova semblen ser les persones que ja patien alguna malaltia prèvia, les persones amb obesitat mòrbida, persones immunodeprimides i, en alguns casos, les dones embarassades ja que l'embaràs disminueix el sistema immunitari.

La forma de contagi és per contacte entre persones o amb les microgotes que deixem anar en tossir, i que estan plenes de virus. També per contacte indirecte. El virus pot resistir una estona a la pell de la mà i unes quantes hores a les superfícies d'objectes. Per això, si algú tus davant del pany d'una porta i una estona després toquem aquell pany, els virus ens passaran a la mà. Si després ens toquem la boca o el nas, el virus ens pot infectar.

La grip i els seus virus

La grip és una malaltia infecciosa, que afecta principalment les vies respiratòries i que està causada pel virus de la grip.

Hi ha tres gèneres de virus de la grip que s'han classificat com a virus de la grip A, B i C. El del tipus A afecta sobretot ocells, però pot infectar altres espècies, com els porcs o els humans. El B únicament afecta als humans i a les foques. El C és el menys freqüent i afecta als humans i als porcs.

El virus de la grip està format per una petita quantitat de material genètic (RNA) i unes poques proteïnes que l'envolten. De les proteïnes de la superfície n'hi ha una que s'anomena Hemaglutinina (H) que serveix per unir-se a les cèl·lules que infectarà. Una altra és la Neuraminidasa (N), que fa que el virus entri dins les cèl·lules infectades.

Cada virus té unes cent copies de la neuraminidasa i unes cinc-centes de l'hemaglutinina.

Hi ha diferents tipus d'hemaglutinines i de neuraminidases que s'han classificat amb un nombre. Coneixem 16 tipus d'hemaglutinines (H1, H2,... H16) i 9 (H1, H2,...H9) de neuraminidases, però no totes estan en els virus que afecten als humans.

Els virus s'anomenen amb la lletra corresponent al gènere seguit de les de les formes d'hemaglutinina i de neuraminidasa que el formin. Per això la grip de la que ara tant en parlem és A-H1N1, la grip aviar del 1997 era A-H5N1, la grip de Hong-Kong de l'any 1968 era A-H3N2, la grip asiàtica del 1958 era A-H2N2, i la grip espanyola de l'any 1918 era A-H1N1.

Finalment, a més del tipus, cal tenir en compte la soca concreta. Encara que la grip espanyola i la grip A actual siguin A-H1N1, es tracta de dues soques diferents. L'actual s'anomena S-OIV (per l'anglès Swine-Origin Influenza Virus o "virus de la grip d'origen porcí").

7 de novembre de 2009

L'acord pel canvi climàtic, fins al 2010

Acció de protesta de Greenpeace ahir a l'estàtua de Colom a Barcelona. Els ecologistes van voler fer la ironia d'indicar amb el dit de Colom que la culpa del canvi climàtic és als Estats Units. Molt petit, a l'esquerra, l'eslògan en català

Acció de protesta de Greenpeace ahir a l'estàtua de Colom a Barcelona. Els ecologistes van voler fer la ironia d'indicar amb el dit de Colom que la culpa del canvi climàtic és als Estats Units. Molt petit, a l'esquerra, l'eslògan en català




(Diari AVUI) El nou protocol internacional de lluita contra el canvi climàtic no portarà el nom de Copenhaguen. Si no hi ha sorpreses d'última hora la comunitat internacional haurà d'esperar al 2010 -molt possiblement a la reunió convocada per l'ONU a Ciutat de Mèxic per a finals d'any- per concretar com serà el successor del Protocol de Kyoto. Anant molt bé, la conferència que se celebrarà el pròxim mes de desembre a la capital danesa servirà per aprovar un acord de principis, però no un protocol amb objectius i compromisos concrets, segons es desprèn de les valoracions finals de les principals delegacions de la reunió preparatòria celebrada des de dilluns al recinte de Fira Gran Via.

Després de cinc dies de converses els delegats dels Estats firmants del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC, en les sigles en anglès) tornen a casa amb una gran diversitat d'opinions.

Els representants dels països més pobres -especialment els africans- se senten defraudats i enganyats pels països rics. "És inacceptable que la reunió de Barcelona no hagi servit per avançar decididament en la retallada de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels països rics, culpables reals del canvi climàtic", va explicar ahir Lumumba Di-Aping, representant del Sudan i un dels portaveus del G-77 + Xina. La delegada boliviana es lamentava que els països rics "han estat negociant uns documents coma per coma i paraula per paraula, però no per al benestar del món sinó per defensar els seus interessos econòmics".

La delegació de la Unió Europea començava ahir la seva última declaració oficial emfasitzant que "Copenhaguen ha de ser un pas endavant important per redirigir el desenvolupament de la humanitat". "Necessitem un acord ambiciós que permeti aturar el canvi climàtic i que afecti a tots els sectors", afirmava el ministre suec Anders Turesson com a portaveu de la Unió Europea. Tot seguit, els portaveus europeus reclamaven als Estats Units que concretin la seva proposta de reducció de les emissions i d'ajudes econòmiques. "A Copenhaguen necessitem tenir les xifres dels Estats Units", concretava Alicia Montalvo, cap de la delegació espanyola.

Yvo de Boer, secretari executiu de l'UNFCCC, s'esforçava per mantenir les esperances, però per primera vegada reconeixia públicament que a Copenhaguen no s'arribarà a un acord de compromisos concrets. Com a mínim, va indicar De Boer, la cimera de la capital danesa hauria de servir per aprovar els principis bàsics del futur protocol vinculant.

Jonathan Pershing, cap de la delegació dels Estats Units, va reiterar que el govern Obama està decidit a lluitar contra el canvi del clima però va reiterar que no podrà concretar xifres de reducció i ajudes financeres fins que el Senat aprovi la llei sobre canvi climàtic (potser a principis del 2010). A més, els Estats Units consideren imprescindible que el futur protocol inclogui compromisos -en la seva justa proporció- de tots els països del món i no només dels rics, va indicar Pershing.

3 de novembre de 2009

Pregunta...ciència!

No tot és informació... també podeu posar en pràctica el vostre coneixament sobre les ciències. Aquest és un joc que recorda al "tribial" però que us posarà a examen....

2 de novembre de 2009

Recula 600 milions d'anys!

Aquest enllaç et permet fer el que sembla imposible: veure l'evolució continental del Planeta en pocs minuts. Serà de molta utilitat ara que els companys de CTMA começarem a treballar la tectònica de plaques. De visió obligada.