25 d’octubre de 2009

Bosses de plàstic: un problema greu.

Ara que s'obre la campanya a Catalunya sobre l'ús que se'n fa de les bosses de plàstic aquí teniu una presentació que aporta imatges i dades sobre la repercussió en el medi ambient i del que han fet o pensen fer alguns països, i dels seus resultats. Un vídeo de visualització obligada.
Aquí teniu l'enllaç:
(anglès) http://www.youtube.com/watch?v=Ci9PC8s-r2Q
(castellà) http://www.youtube.com/watch?v=VxwIoAC73PA

Clam contra el canvi climàtic

(AVUI, Diumenge, 25 d'octubre del 2009). Ciutats de tot el món recorden la importància de mantenir les emissions de carboni per sota de les 350 parts per milió GIRONA. L'Òpera de Sydney va ser un dels escenaris en què es va formar el número símbol de la campanya. San Francisco, Venècia, Madrid i Girona són algunes de les ciutats d'arreu del món que ahir es van afegir al Dia Internacional d'Acció Climàtica i al clam per un planeta 350, és a dir, que mantingui els nivells de diòxid de carboni (CO2) en l'atmosfera per sota de les 350 parts per milió (ppm). Actualment les emissions se situen en 390 ppm. L'emblemàtic 350 (el número més important del món, segons els ecologistes) es va formar en diferents escenaris, com ara el Parc de les Ribes del Ter de Girona. Altres indrets com l'Òpera de Sydney o les piràmides del Caire també van fer un clam a favor del 350. Més enllà de la simbologia, les accions també van servir per conscienciar la població sobre el canvi climàtic. A Girona es van exhibir innovacions per lluitar contra les emissions de CO2 i el temut efecte hivernacle: vehicles elèctrics, cuines solars, il·luminació de baix consum o construcció de joguines amb material de rebuig."Aquests anys que vénen hem de baixar de la barrera de les 350 ppm i tornar a un escenari més segur", va afirmar el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo. I la lluita, segons Pardo, ha de començar a casa. No obstant, el regidor també va demanar un compromís polític que té una cita molt important al desembre a Copenhaguen.De moment, hi ha poques esperances perquè els representants dels govern de tot el món acordin un nou protocol que, fins i tot abans de la data límit del 2012, substitueixi el de Kyoto. Així ho va reconèixer ahir el mateix primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, que va explicar que les negociacions han anat "terriblement a poc a poc" i, si no s'acceleren, la firma d'un nou tractat fracassarà. Abans de la conferència sobre el clima a Copenhaguen, hi ha previstes dues reunions més d'alt nivell. En menys d'una setmana, els ministres d'Energia i Medi Ambient es reuniran a Barcelona i a mitjans de novembre visitaran la capital de Dinamarca, en un preludi de la cita del desembre.Pel que fa a la precimera de Barcelona, prevista del 2 al 6 de novembre, les entitats ecologistes escalfaran motor abans, el dissabte 31 d'octubre, amb una manifestació sota el lema El clima no està en venda.


23 d’octubre de 2009

Troben un gen clau en l'estudi del càncer de mama


(Ojocientifico) Importantíssim avanç pel que fa a l'oncologia en el dia d'avui, concretament en relació amb el càncer de mama, un dels tipus de càncer més comuns en el sexe femení i alhora un dels que es porten més vides anualment.
El Dr Paul Edwards del Departament de Patologia de la Universitat de Cambridge i el seu equip d'investigadors a càrrec, han estat els protagonistes d'una de les troballes més significatius pel que fa al càncer de pit. Es tracta del gen NRG1, l'activitat incideix directament en el desenvolupament d'aquesta malaltia.
El gen té la funció d'actuar com un fre, inhibint el creixement de les cèl lules cancerígenes i prevenint així el desenvolupament de la malaltia. Tots naixem amb el gen NRG1 intacte, però en algunes persones aquest resulta danyat amb el temps, i al fer-se mal perd efectivitat, donant lloc a la dispersió del càncer.
Els investigadors van trobar el gen danyat en la meitat dels casos de càncer de mama estudiats, ia més es va trobar implicat en la meitat dels casos de càncer de pròstata i intestins, a més d'estar en un quart dels casos de càncer de bufeta .
Encara no se sap bé quin és el mecanisme que opera en el dany del gen, però amb una mica de recerca podrà aconseguir. Això seria un avanç fonamental al voltant de les investigacions relatives al càncer, potser el més important des dels 70's, quan es va descobrir el gen p53, primer supressor tumoral conegut per la medicina.

Europa vol retallar les emissions de CO2 al 95% al 2050

(Ojocientifico.com) El paper d'Europa en relació amb els efectes del canvi climàtic és, indubtablement, substancial. Igualment, sent relatius (i una mica indulgents), cal reconèixer que la Unió Europea com a mínim fa esforços per a combatre'l, molt més que les altres tres grans olles d'emissions de CO2: Xina, Estats Units i l'Índia.
De fet, la Unió Europea planeja jugar les pròximes dècades de forma determinada i dirigida cap a un objectiu: reduir les emissions de CO2 entre 80% i 95% cap a l'any 2050, en un procés que demanarà que per aquí a deu anys les emissions estiguin reduïdes entre un 20% i un 30%.
"Aquest hauria de ser un missatge clar per al món", va dir Andreas Calgren, ministre de medi ambient suec, que espera que pugui arribar a un acord d'aquí a sis setmanes a la cimera de Copenhaguen. Però hi ha una condició: jugar en equip. La UE ha posat com a condició necessària i suficient per prendre mesures que els EUA, la Xina i l'Índia també es comprometin a reduir les seves emissions. En cas contrari, no hi ha tracte.
I és clar, què anem a esperar dels tres països més contaminants del món? El NO es va estampar a la cara de les nacions europees, davant la qual cosa països com Alemanya o Itàlia s'han mostrat reticents a comprometre a reduir les seves emissions.
El pla sona bé, és clar, i cal reconèixer a Europa els seus esforços per millorar el seu estat d'emissions. No obstant això, els grups ambientalistes encara no estan conformes amb els objectius plantejats, i des de Friends of the Earth, per exemple, proposen reduccions d'un 40% cap al 2020.

21 d’octubre de 2009

El Pacífic equatorial durant l’últim període glacial: una font o un reservori de carboni?

(UB-Ciència) Els oceans tenen un paper fonamental en el cicle del carboni a tot el planeta: intercanvien carboni amb l’atmosfera i absorbeixen bona part del CO2 d’origen antropogènic. De la capacitat d’emmagatzematge de CO2 a l’oceà Pacífic equatorial durant el darrer període glacial en parla un article signat a la revista Nature per un equip internacional, en què participen els geòlegs Isabel Cacho i Leo Pena, membres del GRC Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB.
Més informació: http://www.ub.edu/noticiesub/index2.php?option=com_content&task=view&id=592&Itemid=41

20 d’octubre de 2009

Mostra de panells i visites guiades i teatralitzades amb motiu de l’Any Darwin

(UB-Ciències) El contingut de l'activitat se centrarà en la figura de Charles Darwin i els seus descobriments, i en l’estat actual de les teories que va plantejar. Amb aquesta activitat es vol posar de manifest la vigència dels conceptes evolutius que va proposar. A més, durant la sessió, hi haurà la visita d’un personatge sorpresa que introduirà el debat entorn del creacionisme i l’evolucionisme amb la participació del públic assistent.
Públic:
      • Del 14 de setembre al 18 d’octubre, a l’Edifici Històric de la UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)
      • Del 19 d’octubre al 27 de novembre, a la Facultat de Biologia de la UB (av. Diagonal, 645)
        Contacte: ucc@ub.edu
        Cal inscriure-s’hi prèviament.

La clau de l'èxit d’alguns dels bacteris més virulents

(UB-Ciència) L’augment d’infeccions causades per bacteris multiresistents és un problema creixent de salut pública, sobretot en entorns hospitalaris, on la situació és greu. Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han descobert l’estratègia que han adoptat els enterobacteris per facilitar la incorporació i la regulació de gens que els atorguen resistència i virulència. El treball, publicat a PLoS Genetics, obre la porta a la generació de nous fàrmacs que, en el futur, permeti de tractar infeccions causades per variants multiresistents de patògens com ara Escherichia coli, Salmonella o Shigella. Participen a l’estudi els catedràtics Antonio Juàrez del Departament de Microbiologia i de l’IBEC, i Miquel Pons del Departament de Química Orgànica i de l’IRB, entre altres experts.

19 d’octubre de 2009

Una adreça d'allò més interessant

Remenant per internet he pogut trobar una web força interessant sobre minerals que fan referència a Catalunya. La pàgina és força interactiva. Inclús permet disposar de tutorials per poder fer la vostra primera col·lecció. Hi ha fotografies a més de fòssils i videos. Bé seria una bona manera de poder estudiar tot allò que ens demanen els llibres sense passar per un gran museu. I a més ens pot donar idees per a treballar la nostra col·lecció "Pare Manyanet".
www.mineraltown.com (hi ha versió en català, anglès o castellà).

17 d’octubre de 2009

Benvinguts i benvingudes!!!

Hem cret un nou canal de comunicació que anirà una mica més enllà de l'aula. Amb aquesta nova eina us proposo poder fer comentaris de noticies, proposar videos o imatges que puguin ser interessants en les matèries que treballem: Biologia i Ciències de la Terra. Col·locarem notícies, enllaços web, documents escrits i visuals que poden ser del vostre interès i dels quals podem treballar a classe. Ha nascut una nova eina interactiva. Fins i tot enquestes relacionades amb temes d'actualitat Biològica/Ecològica. Això no ha fet més que començar!