14 de desembre de 2009

Anem a Mart!

No voleu anar a un altre planeta del nostre sistema solar? Per exemple Mart? Si voleu tenir l'experiència de ser el primer astronauta català movent-se per Mart heu de viatjar a l'enllaç que us indico.
Bon viatge!!!
beamartian.jpl.nasa.gov/welcome

10 de desembre de 2009

Simula una erupció volcànica!


David Brusi (Departament de Ciències Ambientals. Centre GEOCAMB -Universitat de Girona-)

Recerca en acció.


Has pensat alguna vegada per què es formen els volcans, quina és la força interior del planeta Terra que provoca aquests fenòmens naturals. Les roques magmàtiques es formen a l’escorça de la Terra pel refredament delmagma. El magma és una mescla de sòlids (minerals i fragments de roques), líquids (silicats fosos) i gasos. Per què puja el magma a través de l’escorça? Com es formen les roques filonianes? Com es produeix una erupció volcànica? Com arriba la lava a la superfície del planeta? Amb un experiment molt senzill podrem esbrinar-ne les respostes.


L’experiment


Per realitzar l’activitat necessitareu els següents materials:


- Un recipient de vidre transparent d’un litre. Cal que es pugui posar al foc (un

vas de precipitats de pirex és el millor).

- Un parell d’espelmes de cera vermella.

- Uns 150 cm3 de sorra fina (de platja o de riu).

- Un litre d’aigua freda.

- Un aparell que permeti fondre la cera (es fon a uns 80oC). Una placa calefactora o una cuina convencional pot servir. A les cuines vitroceràmiques o d’inducció pot ser una mica més complicat.


Primer heu de tallar les espelmes a trossets petits i posar-los al fons del recipient de vidre. Per tal que l’experiment sigui més vistós cal que la cera sigui de color (vigileu perquè hi ha espelmes que només són de color en el seu exterior).

Tot seguit, escalfeu el recipient fins que la cera quedi fosa en el seu fons. Cal que formi una capa d’un parell de centímetres de gruix. Després, deixeu-la refredar fins que retorni a la temperatura ambient i solidifiqui adoptant la forma del fons del recipient de vidre. Ara ja podeu començar l’experiment. Per fer la simulació de l’ascens d’un magma a través de l’escorça de la Terra, feu el següent:


a) Cobriu la cera amb una capa d’aproximadament un centímetre de sorra fina.

b) Ompliu lentament el recipient amb aigua freda fins arribar a un parell de centímetres de la obertura. Utilitzeu una cullera per tal que l’aigua toqui primer en aquesta i després caigui cap al fons per no desfer la superfície de sorra que hem preparat.

c) Engegueu l’aparell calefactor i poseu el recipient que hem omplert d’aigua al foc perquè la cera s’escalfi i es pugui fondre a poc a poc. Al cap de pocs minuts veureu com la cera líquida comença a ascendir a través de la sorra i de l’aigua. Dins de l’aigua apareixerà un entramat de filonets de cera. Algun d’ells arribarà a la superfície de l’aigua i formarà un petit “volcà” del qual sorgiran “colades de lava”.


El fonament físic

L’experiment és una simulació del procés pel qual se solidifica un magma en contacte amb els materials més freds. En condicions naturals els magmes ascendeixen a través de l’escorça perquè la seva temperatura elevada (entre 700 i 1500 oC) fa que la seva densitat sigui més baixa que les roques sòlides que els envolten. L’alliberament dels gasos que contenen els magmes també faciliten el seu ascens i són la causa de l’explosivitat d’algunes erupcions volcàniques. És el mateix fenomen que fa que el gas contingut en un refresc carbònic o en el cava arrossegui el líquid cap a l’exterior quan destapem l’ampolla.

La cera és un material menys dens que la sorra i que l’aigua. Per tant, quan es fon pot ascendir a través del líquid. Les gotes i els filaments de cera fosa pugen a través del líquid i solidifiquen novament en contacte amb l’aigua freda o amb l’aire.

Els tubs i filaments de cera que solidifiquen dins l’aigua són l’equivalent de lesroques filonianes (o hipabisals). Es formen quan un magma solidifica dins d’esquerdes o conductes. El magma es refreda amb certa rapidesa en contacte amb les roques que conformen l’escorça terrestre més superficial. La cera que aconsegueix arribar a la superfície de l’aigua solidifica en contacte amb l’aire i la fredor de la superfície. La seva acumulació ens recorda el procés que origina alguns edificis volcànics. Els fluxos de cera líquida que es formen semblen les colades de lava que sorgeixen d’alguns volcans i recorren certes distàncies abans de solidificar.

5 de desembre de 2009

En el límit de la vida

(Hannah Bloch, National Geographic) Quan es tracta d'entorns hostils, pocs llocs es poden comparar amb el dessert d'Atacama, a Xile. És un dels territoris més àrids del planeta, sense cap més humitat que els 10 mm de pluja que rep cada any, per la qual cosa ningú hagués pensat que la regió del volcà Socompa, de 6000 metres d'alçada, pogués haver molta vida. De fet, la seva atmosfera pobre en oxigen i la intensa radiació ultraviolada recorden les condicions de Mart.
Però l'ecòleg especialitzat en microbiologia Steven Schmidt, becari del National Geographic, i el seu equip van descubrir recentment el bacteri situat a major alçada del mon, a prop del cim del volcà. No està clar com es desenvolupen els microbis en un terreny tan difícil. Però la troballa alimenta l'esperança dels científics que cerquen signes de vida a Mart. Aquí a la Terra, el bacteri podria ser una promesa biotecnològica, potser com a base per la fabricació de plaques solars per "la seva asombrosa capacitat per resistir el sol", diu Schmidt.

29 de novembre de 2009

Una flor amb molt de missatge...


A les selves tropicals d'Indonèsia, la flor de més de dos metres d'alçada d'Amorphosphallus titanum, anomenada "flor cadàver" despren una olor fètida que recorda molt a la carn podrida que atreu a escarbats carronyers per tal que afavoreixin la seva pol·linització. Al Jardí Botànic de Nova York, al 1937, va atreure una gran quantitat de visitants. Tot i les atencions extremes i els freqüents transplantaments a què va ser objecte, aquest exemplar no havia florit des de què el Jardí Botànic va adquirir el seu tubercle de 27 kg al 1932. Al 1937 el tubercle havia guanyat 24 kg de pes, i la seva floració va ser tota una notícia. Encara que al 1939 els botànics van fer brotar una espècie similar cap A. titanum ha tornat a florir des de llavors. Una espècie similar fa uns 10 anys es va aconseguir que florís a la ciutat de Mèxic. Algunes d'aquestes espècies poden florir cada.....25 anys!!! (Imatge gentilesa de National Geographic, desembre 2009)

Les roques es dissolen!


Recordeu la pregunta del control final de CTMA?
Doncs aquí teniu un exemple. Al maig del 2008 en un terreny inclinat a Daisetta, un poble proper a Houston, es va convertir en un forat de quasi 200 metres de diàmetre i 75 metre de fondària que va tragar-se camions, arbres i edificis. La gent va quedar commocianada i els científics no s'ho podien creuere. L'aigua subterrània i superficial pot arribar a dissoldre els materials si aquests són especialment sensibles a la seva dissolució.(Imatge gentilesa del National Geographic, desembre 2009)

28 de novembre de 2009

La col·lecció de minerals i roques... ara al Pare Manyanet!

Hem donat l'impuls definitiu a la col·lecció de roques i minerals del Col·legi Pare Manyanet. A l'inici d'aquest primer trimestre els alumnes de 2n de Batxillerat van començar amb la feina d'ordenar i classificar part del material que estava en el laboratori. Els alumnes de 1r de Batxillerat han continuat l'impuls inicial classificant tot el material disponible que posseia l'escola però encara pendent d'ordenar. Hem tret, a més, a llum pública col·leccions històriques que antincs alumnes al llarg dels 40 anys d`història de l'escola havien elaborat dins de les diferentes matèries de les ciències naturals.
L'exposició la podreu trobar ben aviat als armaris de l'entarda als laboratoris. De moment hi ha la primera fase exposada. Us esperem!

Cent cinquanta anys de teoria de l'evolució

(Vilaweb) En la llista de llibres que han canviat el món, hi té la presència assegurada 'L'origen de les espècies' (versió en pdf), de Charles Darwin (1809-1882). A l'obra de biologia probablement més important mai escrita, el naturalista anglès sostenia que els individus d'una mateixa espècie més ben adaptats al medi tenien més probabilitats de sobreviure-hi que no pas els menys adaptats. La primera edició es va publicar ara fa cent cinquanta anys, i les tesis que s'hi plantejaven van moure una gran polèmica, perquè implicava que l'ésser humà descendia d'un avantpassat llunyà. Darwin no va ser pas l'únic científic que a l'època va arribar a l'explicació de la selecció natural. L'aportació del naturalista gal·lès Alfred Russel Wallace (1823-1913) va ser fonamental perquè sortís a la llum la teoria amb què Darwin treballava des del 1837, i de fet tots dos autors van arribar a la mateixa conclusió després de llegir 'L'assaig sobre el principi de la població' de Thomas Malthus, una obra que els va il·luminar. Tot amb tot, l'obra d'ambdós tenia un punt de discrepància fonamental: Darwin negava l'origen supranatural de l'ésser humà i Wallace, en canvi, postulava un ésser superior com a responsable últim.

Charles Darwin ha estat doblement celebrat el 2009, perquè el 12 de febrer es van complir exactament dos-cents anys del seu naixement a Shrewsbury. La doble commemoració ha implicat moltíssimes activitats, que s'han reflectit a la xarxa amb nombrosos recursos divulgatius i educatius, com ara la web Evoluciona.org (de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i els dossiers especials de les universitats de les Illes Balears i de València.

23 de novembre de 2009

Espinosa demana un "esforç final" als EUA i als països emergents per aconseguir un acord sobre el canvi climàtic

(EUROPA PRESS, Diari AVUI). Espera que el pacte que surti de Copenhaguen inclogui xifres concretes.
La ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, ha reclamat aquest dilluns un "esforç final" als Estats Units i als països emergents com la Xina i l'Índia per aconseguir un "acord vinculant" de lluita contra el canvi climàtic en la cimera que se celebrarà a Copenhaguen del 7 al 18 de desembre. "Crec que queda poc temps però que encara hi ha possibilitats", ha assegurat la ministra.
Espinosa participa en una reunió extraordinària de ministres de Medi Ambient dels 27 l'objectiu del qual és "marcar el full de ruta de la UE" davant la negociació de Copenhaguen. A la trobada hi assistirà el negociador de l'ONU sobre el canvi climàtic, Yvo de Boer.
"Crec que el que hem de fer és demanar un esforç final a altres països perquè s'uneixin a Copenhaguen i definitivament puguem aconseguir un acord vinculant per tot el món". ha afirmat la ministra a l'entrada de la reunió.
Salgado ha remarcat que "les dificultats més importants" per aconseguir aquest acord són aconseguir finançament per ajudar els països menys desenvolupats a retallar les seves emissions i el paper dels EUA, que "no tenen mandat encara parlamentari per poder assumir una responsabilitat". Per la ministra espanyola, la UE ha de "buscar sortides" per als nord-americans i "fer de mediador per aconseguir l'acord final que tots volem".
Espinosa ha assegurat que la "Xina i l'Índia ja estan fent passos en aquesta direcció", però ha matisat que "cal valorar si el que s'està posant sobre la taula segueix la línia d'arribar als objectius tècnics que es persegueixen", és a dir, limitar l'augment de les temperatures a dos graus centígrads respecte a l'era preindustrial.
Per Espinosa, el pacte que surti de Copenhaguen ha d'incloure "xifres que estiguin vinculades a la reducció d'emissions al final d'un període determinat però també xifres de finançament per als països menys desenvolupats".

14 de novembre de 2009

Tsunami, una imatge val més que mil paraules

Aquí us penjo un enllaç que explica de manera gràfica tot allò que vàrem comentar el darrer dia a la classe de Ciències de la Terra. És un material de la BBC que tot i ser curt és molt colpidor. De visualització... obligada.

Les nostres enquestes....

Qui diu que les nostres enquestes no tenen seguiment? Des de fa uns dies la cadena de supermercats Caprabo-Eroski fa un descompte de 5 cèntims a tots els seus clients que no agafen bosses de plàstic en la seva compra. La campanya contra les bosses està començant.

10 de novembre de 2009

Coses que cal saber sobre la Grip A


(Recerca en acció) Comparada amb la dels altres anys, la nova grip A s'encomana més, però és menys greu. L’investigador biomèdic Daniel Closa ens ha preparat un seguit d’informacions per tal d’entendre millor què es la Grip A i com pot afectar-nos.

La pandèmia del 2009

Com que el virus infecta amb força facilitat, cada any, quan les condicions són bones, té lloc l'epidèmia estacional de grip. En general no són gaire greus i acostumen a ser del mateix tipus de virus durant uns anys. De tota manera, cada deu o quinze anys apareix un virus nou, contra el que no tenim cap immunitat i que, per tant, s'escampa amb facilitat fins acabar per substituir l'anterior virus. La grip A que ha aparegut aquest any segurament substituirà les anteriors i ens acompanyarà uns anys, fins que n'aparegui la següent.

La grip A sembla que es va originar a Mèxic o als Estats Units. L'anàlisi del seu genoma indica que conté una barreja de dos virus de soques de grip porcina, d'una de grip aviar i d'una altra d'humà. Per això se sospita que algun animal va quedar infectat per varies soques alhora i dins algunes cèl·lules es van barrejar els virus (veieu la part final d'aquest article, La grip i els seus virus).

A la natura això passa amb poca freqüència, però en les condicions en que es manté el bestiar en alguns indrets, les infeccions creuades són molt més freqüents.

Els primers casos identificats del nou virus van tenir lloc als estats Units i a Mèxic, l'Abril d'aquest any. Va causar molta inquietud, perquè a Mèxic la mortalitat causada per aquesta nova forma de grip semblava molt alta. Al voltant del 15 % dels infectats. De tota manera, sembla que en aquell moment es van comptabilitzar pacients que tenien altres malalties. Tothom que es morís per alguna cosa relacionada amb els pulmons es considerava sospitós d'haver patit la grip A. Aquestes dades inicials van desencadenar, comprensiblement, una certa epidèmia de por.

La grip es va anar estenent a altres països fins que es va declarar l'estat de pandèmia el dia 11 de juny. Aquesta definició indicava que afectava la majoria de països del món, però no indica res sobre si és greu o no.

Per sort, les dades inicials de mortalitat no es van confirmar. Ara, que ja ha afectat l'hemisferi sud i que es disposa d'un nombre prou gran d'estudis, sabem que en realitat és més lleu que la grip que patíem fins ara. Sembla que, comparada amb la dels altres anys, la nova grip A s'encomana més, però és menys greu.

Símptomes i tractaments

Els símptomes de la nova grip A són pràcticament els mateixos que els de la grip estacional. Febre, mal de cap, cruiximent, mal de coll, mocs, mal als ulls i diarrea. Igual que en la grip normal, no tothom els té tots els símptomes. D'entrada el tractament també és el mateix. Repòs, beure molt líquids i algun fàrmac que tracti els símptomes com el dolor o la tos. Els antibiòtics no serveixen de res a no ser que també es tingui una altra infecció bacteriana. I, és clar, no sortir de casa per evitar contagiar més gent.

Naturalment, si es donessin febre molt alta o molt mantinguda, dificultats per respirar o altres indicadors de gravetat, cal informar al metge ràpidament.

Inicialment hi havia molta inquietud per la possible severitat, però ara que ja sabem que la malaltia no s'ha presentat en una forma greu, els antivirals s'han d'administrar únicament quan el metge ho consideri, ja que tenen importants efectes secundaris. La vacuna també caldria aplicar-la bàsicament als grups de risc.

Els grups de més risc de tenir complicacions per aquesta grip nova semblen ser les persones que ja patien alguna malaltia prèvia, les persones amb obesitat mòrbida, persones immunodeprimides i, en alguns casos, les dones embarassades ja que l'embaràs disminueix el sistema immunitari.

La forma de contagi és per contacte entre persones o amb les microgotes que deixem anar en tossir, i que estan plenes de virus. També per contacte indirecte. El virus pot resistir una estona a la pell de la mà i unes quantes hores a les superfícies d'objectes. Per això, si algú tus davant del pany d'una porta i una estona després toquem aquell pany, els virus ens passaran a la mà. Si després ens toquem la boca o el nas, el virus ens pot infectar.

La grip i els seus virus

La grip és una malaltia infecciosa, que afecta principalment les vies respiratòries i que està causada pel virus de la grip.

Hi ha tres gèneres de virus de la grip que s'han classificat com a virus de la grip A, B i C. El del tipus A afecta sobretot ocells, però pot infectar altres espècies, com els porcs o els humans. El B únicament afecta als humans i a les foques. El C és el menys freqüent i afecta als humans i als porcs.

El virus de la grip està format per una petita quantitat de material genètic (RNA) i unes poques proteïnes que l'envolten. De les proteïnes de la superfície n'hi ha una que s'anomena Hemaglutinina (H) que serveix per unir-se a les cèl·lules que infectarà. Una altra és la Neuraminidasa (N), que fa que el virus entri dins les cèl·lules infectades.

Cada virus té unes cent copies de la neuraminidasa i unes cinc-centes de l'hemaglutinina.

Hi ha diferents tipus d'hemaglutinines i de neuraminidases que s'han classificat amb un nombre. Coneixem 16 tipus d'hemaglutinines (H1, H2,... H16) i 9 (H1, H2,...H9) de neuraminidases, però no totes estan en els virus que afecten als humans.

Els virus s'anomenen amb la lletra corresponent al gènere seguit de les de les formes d'hemaglutinina i de neuraminidasa que el formin. Per això la grip de la que ara tant en parlem és A-H1N1, la grip aviar del 1997 era A-H5N1, la grip de Hong-Kong de l'any 1968 era A-H3N2, la grip asiàtica del 1958 era A-H2N2, i la grip espanyola de l'any 1918 era A-H1N1.

Finalment, a més del tipus, cal tenir en compte la soca concreta. Encara que la grip espanyola i la grip A actual siguin A-H1N1, es tracta de dues soques diferents. L'actual s'anomena S-OIV (per l'anglès Swine-Origin Influenza Virus o "virus de la grip d'origen porcí").

7 de novembre de 2009

L'acord pel canvi climàtic, fins al 2010

Acció de protesta de Greenpeace ahir a l'estàtua de Colom a Barcelona. Els ecologistes van voler fer la ironia d'indicar amb el dit de Colom que la culpa del canvi climàtic és als Estats Units. Molt petit, a l'esquerra, l'eslògan en català

Acció de protesta de Greenpeace ahir a l'estàtua de Colom a Barcelona. Els ecologistes van voler fer la ironia d'indicar amb el dit de Colom que la culpa del canvi climàtic és als Estats Units. Molt petit, a l'esquerra, l'eslògan en català




(Diari AVUI) El nou protocol internacional de lluita contra el canvi climàtic no portarà el nom de Copenhaguen. Si no hi ha sorpreses d'última hora la comunitat internacional haurà d'esperar al 2010 -molt possiblement a la reunió convocada per l'ONU a Ciutat de Mèxic per a finals d'any- per concretar com serà el successor del Protocol de Kyoto. Anant molt bé, la conferència que se celebrarà el pròxim mes de desembre a la capital danesa servirà per aprovar un acord de principis, però no un protocol amb objectius i compromisos concrets, segons es desprèn de les valoracions finals de les principals delegacions de la reunió preparatòria celebrada des de dilluns al recinte de Fira Gran Via.

Després de cinc dies de converses els delegats dels Estats firmants del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC, en les sigles en anglès) tornen a casa amb una gran diversitat d'opinions.

Els representants dels països més pobres -especialment els africans- se senten defraudats i enganyats pels països rics. "És inacceptable que la reunió de Barcelona no hagi servit per avançar decididament en la retallada de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels països rics, culpables reals del canvi climàtic", va explicar ahir Lumumba Di-Aping, representant del Sudan i un dels portaveus del G-77 + Xina. La delegada boliviana es lamentava que els països rics "han estat negociant uns documents coma per coma i paraula per paraula, però no per al benestar del món sinó per defensar els seus interessos econòmics".

La delegació de la Unió Europea començava ahir la seva última declaració oficial emfasitzant que "Copenhaguen ha de ser un pas endavant important per redirigir el desenvolupament de la humanitat". "Necessitem un acord ambiciós que permeti aturar el canvi climàtic i que afecti a tots els sectors", afirmava el ministre suec Anders Turesson com a portaveu de la Unió Europea. Tot seguit, els portaveus europeus reclamaven als Estats Units que concretin la seva proposta de reducció de les emissions i d'ajudes econòmiques. "A Copenhaguen necessitem tenir les xifres dels Estats Units", concretava Alicia Montalvo, cap de la delegació espanyola.

Yvo de Boer, secretari executiu de l'UNFCCC, s'esforçava per mantenir les esperances, però per primera vegada reconeixia públicament que a Copenhaguen no s'arribarà a un acord de compromisos concrets. Com a mínim, va indicar De Boer, la cimera de la capital danesa hauria de servir per aprovar els principis bàsics del futur protocol vinculant.

Jonathan Pershing, cap de la delegació dels Estats Units, va reiterar que el govern Obama està decidit a lluitar contra el canvi del clima però va reiterar que no podrà concretar xifres de reducció i ajudes financeres fins que el Senat aprovi la llei sobre canvi climàtic (potser a principis del 2010). A més, els Estats Units consideren imprescindible que el futur protocol inclogui compromisos -en la seva justa proporció- de tots els països del món i no només dels rics, va indicar Pershing.

3 de novembre de 2009

Pregunta...ciència!

No tot és informació... també podeu posar en pràctica el vostre coneixament sobre les ciències. Aquest és un joc que recorda al "tribial" però que us posarà a examen....

2 de novembre de 2009

Recula 600 milions d'anys!

Aquest enllaç et permet fer el que sembla imposible: veure l'evolució continental del Planeta en pocs minuts. Serà de molta utilitat ara que els companys de CTMA começarem a treballar la tectònica de plaques. De visió obligada.

25 d’octubre de 2009

Bosses de plàstic: un problema greu.

Ara que s'obre la campanya a Catalunya sobre l'ús que se'n fa de les bosses de plàstic aquí teniu una presentació que aporta imatges i dades sobre la repercussió en el medi ambient i del que han fet o pensen fer alguns països, i dels seus resultats. Un vídeo de visualització obligada.
Aquí teniu l'enllaç:
(anglès) http://www.youtube.com/watch?v=Ci9PC8s-r2Q
(castellà) http://www.youtube.com/watch?v=VxwIoAC73PA

Clam contra el canvi climàtic

(AVUI, Diumenge, 25 d'octubre del 2009). Ciutats de tot el món recorden la importància de mantenir les emissions de carboni per sota de les 350 parts per milió GIRONA. L'Òpera de Sydney va ser un dels escenaris en què es va formar el número símbol de la campanya. San Francisco, Venècia, Madrid i Girona són algunes de les ciutats d'arreu del món que ahir es van afegir al Dia Internacional d'Acció Climàtica i al clam per un planeta 350, és a dir, que mantingui els nivells de diòxid de carboni (CO2) en l'atmosfera per sota de les 350 parts per milió (ppm). Actualment les emissions se situen en 390 ppm. L'emblemàtic 350 (el número més important del món, segons els ecologistes) es va formar en diferents escenaris, com ara el Parc de les Ribes del Ter de Girona. Altres indrets com l'Òpera de Sydney o les piràmides del Caire també van fer un clam a favor del 350. Més enllà de la simbologia, les accions també van servir per conscienciar la població sobre el canvi climàtic. A Girona es van exhibir innovacions per lluitar contra les emissions de CO2 i el temut efecte hivernacle: vehicles elèctrics, cuines solars, il·luminació de baix consum o construcció de joguines amb material de rebuig."Aquests anys que vénen hem de baixar de la barrera de les 350 ppm i tornar a un escenari més segur", va afirmar el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo. I la lluita, segons Pardo, ha de començar a casa. No obstant, el regidor també va demanar un compromís polític que té una cita molt important al desembre a Copenhaguen.De moment, hi ha poques esperances perquè els representants dels govern de tot el món acordin un nou protocol que, fins i tot abans de la data límit del 2012, substitueixi el de Kyoto. Així ho va reconèixer ahir el mateix primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, que va explicar que les negociacions han anat "terriblement a poc a poc" i, si no s'acceleren, la firma d'un nou tractat fracassarà. Abans de la conferència sobre el clima a Copenhaguen, hi ha previstes dues reunions més d'alt nivell. En menys d'una setmana, els ministres d'Energia i Medi Ambient es reuniran a Barcelona i a mitjans de novembre visitaran la capital de Dinamarca, en un preludi de la cita del desembre.Pel que fa a la precimera de Barcelona, prevista del 2 al 6 de novembre, les entitats ecologistes escalfaran motor abans, el dissabte 31 d'octubre, amb una manifestació sota el lema El clima no està en venda.


23 d’octubre de 2009

Troben un gen clau en l'estudi del càncer de mama


(Ojocientifico) Importantíssim avanç pel que fa a l'oncologia en el dia d'avui, concretament en relació amb el càncer de mama, un dels tipus de càncer més comuns en el sexe femení i alhora un dels que es porten més vides anualment.
El Dr Paul Edwards del Departament de Patologia de la Universitat de Cambridge i el seu equip d'investigadors a càrrec, han estat els protagonistes d'una de les troballes més significatius pel que fa al càncer de pit. Es tracta del gen NRG1, l'activitat incideix directament en el desenvolupament d'aquesta malaltia.
El gen té la funció d'actuar com un fre, inhibint el creixement de les cèl lules cancerígenes i prevenint així el desenvolupament de la malaltia. Tots naixem amb el gen NRG1 intacte, però en algunes persones aquest resulta danyat amb el temps, i al fer-se mal perd efectivitat, donant lloc a la dispersió del càncer.
Els investigadors van trobar el gen danyat en la meitat dels casos de càncer de mama estudiats, ia més es va trobar implicat en la meitat dels casos de càncer de pròstata i intestins, a més d'estar en un quart dels casos de càncer de bufeta .
Encara no se sap bé quin és el mecanisme que opera en el dany del gen, però amb una mica de recerca podrà aconseguir. Això seria un avanç fonamental al voltant de les investigacions relatives al càncer, potser el més important des dels 70's, quan es va descobrir el gen p53, primer supressor tumoral conegut per la medicina.

Europa vol retallar les emissions de CO2 al 95% al 2050

(Ojocientifico.com) El paper d'Europa en relació amb els efectes del canvi climàtic és, indubtablement, substancial. Igualment, sent relatius (i una mica indulgents), cal reconèixer que la Unió Europea com a mínim fa esforços per a combatre'l, molt més que les altres tres grans olles d'emissions de CO2: Xina, Estats Units i l'Índia.
De fet, la Unió Europea planeja jugar les pròximes dècades de forma determinada i dirigida cap a un objectiu: reduir les emissions de CO2 entre 80% i 95% cap a l'any 2050, en un procés que demanarà que per aquí a deu anys les emissions estiguin reduïdes entre un 20% i un 30%.
"Aquest hauria de ser un missatge clar per al món", va dir Andreas Calgren, ministre de medi ambient suec, que espera que pugui arribar a un acord d'aquí a sis setmanes a la cimera de Copenhaguen. Però hi ha una condició: jugar en equip. La UE ha posat com a condició necessària i suficient per prendre mesures que els EUA, la Xina i l'Índia també es comprometin a reduir les seves emissions. En cas contrari, no hi ha tracte.
I és clar, què anem a esperar dels tres països més contaminants del món? El NO es va estampar a la cara de les nacions europees, davant la qual cosa països com Alemanya o Itàlia s'han mostrat reticents a comprometre a reduir les seves emissions.
El pla sona bé, és clar, i cal reconèixer a Europa els seus esforços per millorar el seu estat d'emissions. No obstant això, els grups ambientalistes encara no estan conformes amb els objectius plantejats, i des de Friends of the Earth, per exemple, proposen reduccions d'un 40% cap al 2020.

21 d’octubre de 2009

El Pacífic equatorial durant l’últim període glacial: una font o un reservori de carboni?

(UB-Ciència) Els oceans tenen un paper fonamental en el cicle del carboni a tot el planeta: intercanvien carboni amb l’atmosfera i absorbeixen bona part del CO2 d’origen antropogènic. De la capacitat d’emmagatzematge de CO2 a l’oceà Pacífic equatorial durant el darrer període glacial en parla un article signat a la revista Nature per un equip internacional, en què participen els geòlegs Isabel Cacho i Leo Pena, membres del GRC Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB.
Més informació: http://www.ub.edu/noticiesub/index2.php?option=com_content&task=view&id=592&Itemid=41

20 d’octubre de 2009

Mostra de panells i visites guiades i teatralitzades amb motiu de l’Any Darwin

(UB-Ciències) El contingut de l'activitat se centrarà en la figura de Charles Darwin i els seus descobriments, i en l’estat actual de les teories que va plantejar. Amb aquesta activitat es vol posar de manifest la vigència dels conceptes evolutius que va proposar. A més, durant la sessió, hi haurà la visita d’un personatge sorpresa que introduirà el debat entorn del creacionisme i l’evolucionisme amb la participació del públic assistent.
Públic:
      • Del 14 de setembre al 18 d’octubre, a l’Edifici Històric de la UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)
      • Del 19 d’octubre al 27 de novembre, a la Facultat de Biologia de la UB (av. Diagonal, 645)
        Contacte: ucc@ub.edu
        Cal inscriure-s’hi prèviament.

La clau de l'èxit d’alguns dels bacteris més virulents

(UB-Ciència) L’augment d’infeccions causades per bacteris multiresistents és un problema creixent de salut pública, sobretot en entorns hospitalaris, on la situació és greu. Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han descobert l’estratègia que han adoptat els enterobacteris per facilitar la incorporació i la regulació de gens que els atorguen resistència i virulència. El treball, publicat a PLoS Genetics, obre la porta a la generació de nous fàrmacs que, en el futur, permeti de tractar infeccions causades per variants multiresistents de patògens com ara Escherichia coli, Salmonella o Shigella. Participen a l’estudi els catedràtics Antonio Juàrez del Departament de Microbiologia i de l’IBEC, i Miquel Pons del Departament de Química Orgànica i de l’IRB, entre altres experts.

19 d’octubre de 2009

Una adreça d'allò més interessant

Remenant per internet he pogut trobar una web força interessant sobre minerals que fan referència a Catalunya. La pàgina és força interactiva. Inclús permet disposar de tutorials per poder fer la vostra primera col·lecció. Hi ha fotografies a més de fòssils i videos. Bé seria una bona manera de poder estudiar tot allò que ens demanen els llibres sense passar per un gran museu. I a més ens pot donar idees per a treballar la nostra col·lecció "Pare Manyanet".
www.mineraltown.com (hi ha versió en català, anglès o castellà).

17 d’octubre de 2009

Benvinguts i benvingudes!!!

Hem cret un nou canal de comunicació que anirà una mica més enllà de l'aula. Amb aquesta nova eina us proposo poder fer comentaris de noticies, proposar videos o imatges que puguin ser interessants en les matèries que treballem: Biologia i Ciències de la Terra. Col·locarem notícies, enllaços web, documents escrits i visuals que poden ser del vostre interès i dels quals podem treballar a classe. Ha nascut una nova eina interactiva. Fins i tot enquestes relacionades amb temes d'actualitat Biològica/Ecològica. Això no ha fet més que començar!